Dona treballadora, quanta injustícia encara...

Ahir va ser el 'dia de la dona treballadora'. Al llarg de la història ha estat tractada injustament tant a nivell polític, econòmic, social, laboral, religiós, semàntic, sexual com fins i tot familiar. Tot i que la situació de la dona ha millorat en molts països en els darrers anys, resta encara lluny de ser la que hauria de ser.
-
I tot i que dins la societat capitalista encara pot millorar molt la seva situació, mai arribarà a ser la que ha de ser. I no ho podrà ser perquè aquest és un sistema patriarcal, basat en el poder i els valors dels homes. I la majoria de les poques dones que arriben a ocupar qüotes importants de poder -sempre hi ha honroses excepcions- ho fan perquè mantenen o, si més no, no qüestionen els valors masculins imperants avui dia. Aquest és un altre motiu per combatre aquest sistema.

-
Un record especial per a les dones que pateixen dia a dia aquestes desigualtats i lluiten per tirar endavant i, encara més especial, per a aquelles que dins de les seves possibilitats lluiten per donar-li la volta a aquesta i altres situacions injustes.
-
I un desig, que aquest dia no s'hagi de celebrar perquè dones i homes, amb les seves diferències, siguin iguals.

Equador: Fre als beneficis il.limitats de les companyies petroleres

Els temps en els que les companyies petroleres feien i desfeien als països sudamericans semblen acabar-se, si més no a alguns d'ells. Després de Veneçuela i Bolívia, ara és l'Equador. Des de la seva victòria a les eleccions del 2007, el govern del president Rafael Correa ha estat renegociant els contractes abusius que aquestes multinacionals van signar amb els antics mandataris del país.

-

Aquest cap de setmana s'ha produït un nou episodi en el conflicte entre el govern equatorià i les petrolieres Repsol-YPF i Perenco: "Si no pagan sus deudas, sus posesiones serán tomadas", ha dit el ministre de Mines i Petroli, Derlis Palacios, aquesta passada matinada.

-

A més del tema econòmic, està el medioambiental. Aqui podeu veure un interessant article sobre l'impacte ecològic de la presència de Repsol-YPF a l'Equador.
-

Ja va sent hora que els abusos de les multinacionals siguin frenats. I més quan a sobre els seus beneficis es basen en la destrucció del territori. És una tasca bàsica de qualsevol govern.

-

Sant Valentí: si estimes, compra

Ja se sap que en la societat en la que vivim, el principal és comprar. Dóna igual què i per a qui, l'important és que es compri. Fins al punt que 'el dia dels enamorats' a molts països es celebra comprant-li quelcom a la parella. Això és amor, i la resta són tonteries...

-

L'origen d'aquesta celebració és una incògnita, hi ha diferents teories, unes parlen que té els seus origens a l'Antiga Grècia o a l'Imperi Romà, altres diuen que a l'Anglaterra del s.XIV. Sembla que als Estats Units es va popularitzar al s.XIX, que a molts llocs del món es celebra en dies i formes diferents, i que a l'Estat espanyol no va arribar fins a mitjans del segle XX. Hi ha qui afirma que va ser El Corte Inglés qui el va 'importar'.

-

La veritat és que emprenya bastant veure aquests dies com ens l'intenten 'encolomar' amb anuncis, aparadors amb cors, missatges de 'regala-li això o allò'. Si us plau, deixeu-nos tranquils, nosaltres ja tenim Sant Jordi i Sant Dionís, els nostres 'dia dels enamorats'. Un dia que no té res a veure amb aquest muntatge comercial -tot i que també es fa negoci-.

-

Com deia un cartell de l'Ateneu Mulei fa uns mesos, 'fora les festes d'ocupació'.

IiE no sap com justificar el seu vot en el tema dels braus

Iniciativa i Esquerra de Molins de Rei va votar en contra de donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular de la plataforma 'Prou' per la prohibició de les curses de braus que incloguin la mort de l’animal o qualsevol tipus de maltractament. Aquest vot va ser decisiu perquè la moció no fós aprovada.

-

Quelcom sorprenent en una formació que es defineix com a 'd'esquerres i ecologista de debò'. Ells mateixos deuen estar desconcertats i només en aquest sentit s'entén la nota de premsa que han envïat amb posterioritat al ple del passat dia 29. Al blog de l'Àlex Maymó podeu consultar tant la moció, com la nota de premsa, com el punt de vista de la CUP al respecte.

-

El que queda clar que IiE no sap com justificar el sentit del seu vot en aquest tema, més que res perquè no té cap justificació lògica. El regidor d'IiE Jordi Romeu al Ple va dir un evasiu "aqui hi ha alguna cosa més" per justificar el vot negatiu del seu grup. Però no va dir-hi res més. De totes formes, si hi hagués quelcom més seria de les persones que han tirat endavant aquesta ILP, i que en tot cas venen de diferents grups i realitats socials, és a dir, que és una iniciativa transversal, de manera que no crec que pugui haver-hi 'alguna cosa més' de la que hi ha al paper.

Uns quants dies després han tret aquesta nota de premsa dient un llistat d'excuses que no van dir al Ple i que cauen pel seu propi pes:

-

. En primer lloc va en la línia del que ja es va aprovar al 2004 a la Vila -crec que no hi hauria d'haver problema doncs en que l'Ajuntament es reafirmi en les seves idees cinc anys després aprofitant una ILP-.

. En segon lloc si hi hagués hagut voluntat de sumar-s'hi haurien fet com l'AM d'Esquerra, que va proposar fer dos canvis a la moció i que la CUP va acceptar ràpidament. La moció la van rebre la setmana anterior al Ple.

. En tercer lloc de partidista exactament com qualsevol altre moció o proposta que fa qualsevol altre partit polític, però en tot cas, si hi estàs d'acord en l'objectiu hi votes a favor. De totes formes no em sembla que sigui un tema que ningú ho fagi per un tema de rèdit sinó per convicció -igual que altres mocions que han presentat altres partits-.

. En quart lloc, la discussió entre regidors de CiU i PSC és un tema i un altre és l'objectiu de la Iniciativa Legislativa Popular a la que es demanava donar suport.

. En cinquè lloc, si demanés en el seu redactat final temes impossibles de complir per l'Ajuntament, se suposa que els altres dos socis del govern municipal no hi haguessin votat a favor.

-

Però la poca elegància que mostra aquest partit en la part final de la nota de premsa, parlant d'un tema que no té res a veure amb la moció, demostra la incomoditat en la que es troben tractant de justificar l'injustificable. Tot i això seria desitjable que aquesta incomoditat no es transformés en atacs irracionals contra els altres.

-

Fora millor que en comptes d'això aclarissin les seves pròpies contradiccions.

Els objectius de l'Assemblea de Catalunya

Aquests dies es recorden les manifestacions de l'1 i 8 de febrer del 1976 organitzades per l'Assemblea de Catalunya. Només cal fer una ullada al comunicat de la 1ª Sessió d'aquesta organització -celebrada el 1971- per adonar-se del fracàs de la transició i de tota la feina que hi ha pendent.

-

Està clar que no s'han aconseguit alguns dels objectius com "el ple exercici del dret de l'autodeterminació" -no el tenim ni ple ni buit-, ni "l'accés efectiu del poble al poder econòmic i polític" -formal sí, però d'efectiu res de res-, i a més ja es limita el "dret d'associació" -recordem la llei de partits-.

-

Però també cal recordar que un dels nexes d'unió de les persones i organitzacions que van formar l'Assemblea va ser "la necessitat d' oposar-nos fermament a la maniobra continuista d' instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador". Això sembla que també està pendent... tot i que hi ha uns quants que ja no s'enrecorden.

-

Alguns objectius importants sí que es van assolir, negar-ho seria injust. Però que pel camí han renunciat a moltes coses, és evident. I moltes d'elles també són molt importants, com que molts dels franquistes -o dels seus hereus- segueixin al poder (Julia García Valdecasas, que s'ha mort aquesta setmana, era un bon exemple d'això). En Juan Antonio Samaranch n'és un altre. I n'hi ha molts més.

-

Un canvi principal que s'ha assolit és que uns quants dels que aleshores lluitaven contra el franquisme i les seves conseqüències ara s'han 'instal.lat' al poder (òbviament n'hi ha molts més que segueixen fidels o han sigut fidels als ideals fins al final -Xirinacs, per exemple-). I tot i que continuen recordant "romànticament" com van ser perseguits pels 'grisos', ara defensen i lloen els personatges i estaments que abans criticaven i titllen de "radicals" els que continuen defensant les mateixes idees.

-

I és que rectificar -agafats a la cadira- és de savis...

La nacionalitat i el dret a vot

Arran de la celebració a punts del Principat de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa de futbol, he tornat a donar-li voltes a un tema sobre el que fa temps en el que hi penso: Qui té dret a votar a un lloc? Tothom que hi viu o només els que es senten d'aquell lloc? Qui diu que un país, comunitat,... no hauria d'existir, o crema els seus símbols, hi té dret a decidir quelcom sobre ell?

-

La nacionalitat te l'ha de donar un Estat o l'hauries de triar tu segons el que tu sents? Aquí cal separar nacionalitat del que és ciutadania.

-

Segons el meu punt de vista, la nacionalitat és quelcom subjectiu, que té a veure amb el que una persona sent i ningú més que ella té dret a assignar-se-la. En el meu cas, jo em sento català, i per tant la meva nacionalitat és la catalana. Una altra cosa és que malauradament els Països Catalans siguin dins de l'Estat espanyol i, per tant, tinc la ciutadania espanyola. Però nacionalitat i ciutadania són temes diferents, tot i que alguns ens vulguin fer creure que són el mateix. 

-

I per tant considero que si no em sento espanyol, no hauria de poder votar a les eleccions espanyoles. Exactament igual que qui no se sent català/na, no hauria de poder votar a les catalanes, i qui no se sent andalús, alemany, canadenc,... tampoc a les del seu país / nació / comunitat, etc.

-

I no poder votar no vol dir no tenir dret a res. Simplement qui se sent d'un lloc hi pot votar, i qui no, no. A la resta d'aspectes de la vida, tots i totes iguals, mateixos drets i mateixos deures. I el tema del votar no és cap discriminació: dóna igual on s'hagi nascut, el color de pell, la llengua que parla, si és home o dona, si creu o no en ésser superior,... Cadascú tria què vol ser i ja està, no passa res. Fins i tot en el nostre cas, tot i que em costi d'entendre, si algú se sent català/na i espanyol/a, doncs que pugui votar a ambdues eleccions, res a dir. El que és injust és que algú que crema la bandera del lloc on viu (la foto és de l'any passat a Reus després de la victòria del R. Madrid a la lliga espanyola de futbol) a sobre pugui decidir sobre què ha de ser aquell lloc i quines polítiques s'hi han de fer.

-

El següent tema és saber com es demostra la teva nacionalitat (no la ciutadania, que això ja t'ho imposen les autoritats de l'Estat). Una opció seria que des de la Generalitat es fés un carnet oficial que no s'hauria d'imposar a ningú, que qui vulgués el pogués demanar. A nacionalitat cadascú digués la del país del que se sent membre: catalana, espanyola, búlgara, (o la doble nacionalitat que hem dit abans catalana i espanyola, o catalana i argentina...). I aquelles persones que es definissin, com a mínim, com a catalanes, serien les que hi podrien votar a les eleccions catalanes. I aquelles que es definissin, com a mínim, com a espanyoles, serien les que hi podrien votar a les eleccions espanyoles.

-

Potser hi ha millors maneres que les del carnet i no dic que aquesta sigui fàcil d'aplicar, caldria treballar-la, però em sembla que és viable i és una opció vàlida. És un plantejament democràtic: no se t'imposa una nacionalitat, tu la tries. D'aquesta manera s'acabaria amb quelcom molt injust, que és que gent que porta vivint molts anys a Catalunya i que odïa tot el que sóna a català pot decidir sobre el nostre futur, mentre que molts immigrants que acaben d'arribar i ja s'estan integrant no ho poden fer. Aquesta també seria una oportunitat per a aquestes persones. Perquè amb el lema aquell de "és català qui viu i treballa a Catalunya", que va dir l'ex president Jordi Pujol, jo no hi he cregut mai. Jo crec que és català/na qui vol.

-

I si algun dia -tant de bo- els i les catalans/es decidissim ser un país independent, doncs que ho poguem ser. I si decidissim seguir dintre de l'estat espanyol, doncs ho hauriem de seguir fent. 

-

Però en qualsevol dels dos casos, el que no perdria mai ningú, fós quin fós el resultat, seria la seva nacionalitat, el tenir reconegut el que ell/a vol ser.

Obsessionat amb la CUP

La seva obsessió amb la CUP el va fer perdre els papers. El regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Molins de Rei, Víctor Puntas, va fer un discurs dur d'atac frontal contra la CUP al passat ple, quan es discutia una moció d'aquest grup que demanava deixar sense efecte l'increment de sous dels polítics i de les retribucions dels partits aprovat el 2007. No té gaire sentit que la moció sigui sobre un tema i ell parli del que fa o deixa de fer la CUP, de les bondats d'Esquerra i de les maldats de la CUP. Aquest debat es pot fer, però allà no tocava, i mostra a les clares que no es va saber controlar. El que va dir ho podeu consultar al seu blog. I la resposta del regidor de la CUP, l'Àlex Maymó, la teniu aquí.

-

No entraré gaire en el discurs del sr. Puntas, ja que es desqualifica en sí mateix, i l'Àlex ja el contesta prou bé. Només afegiré que a la CUP de Molins no hem fet repartit encara enganxines (tot i que no hi ha cap problema en fer-ho i potser algun dia ho farem, hi hauria algun problema?), ni tampoc hem donat globus als nens i nenes, com altres sí que han fet... I que abans d'atacar-nos dient que fem demagògia, que consulti el diccionari, que diu que és "la política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables". Penso que demanar que no es pugin els sous entre un 34 i un 128% els sous i retribucions dels polítics i dels partits no es fer demagògia. Potser aquesta opinió no li agrada, però que no li agradi no vol dir que sigui demagògia, oi? Perquè no pujar-se els sous d'aquesta manera no crec que sigui una promesa o programa d'acció impracticable...

-

Però la simpatia del sr. Puntas -i d'algun altre dirigent d'Esquerra- per la CUP ja ve de lluny. No li va fer gràcia que ens presentéssim a les eleccions. És perfectament comprensible, veia una opció política que li podia restar vots. A partir d'aqui però ja va anar desprestigiant la CUP, i una persona ens van comentar poc abans d'iniciar-se la campanya que des d'Esquerra els hi van dir que 'aquests no treuran més de 30 ó 40 vots'. També recordo un debat al Fòrum XXI on es reia del company de la CUP allà present. Segurament estava convençut que la CUP no treuria cap regidor a l'Ajuntament i les seves aspiracions era de treure'n cinc. Finalment Esquerra en va treure tres i la CUP un. Què hi farem!

-

Des d'aleshores diversos episodis han posat de manifest que no pot amb nosaltres. Hi ha qui no pot amb els pèsols o amb el pebrot, i a ell li passa amb la CUP. Per part nostra no hi havia inicialment cap sentiment contrari cap a ell o el seu partit, només punts de vista diferents sobre molts temes, i els mateixos o semblants sobre molts d'altres. Igual que amb la resta de partits. Però ell ho té com un tema personal i sembla que s'ho miri com un o ells o nosaltres.

-

La moció, com estava cantat, va ser rebutjada amb els vots d'Iniciativa i Esquerra, Esquerra i Convergència i Unió. El debat va ser tens i l'Àlex recorda que fins i tot l'alcalde Ivan Arcas (IiE) el va comparar amb Blas Piñar. La defensa de l'espectacular autopujada dels sous dels polítics per part del número 1 d'Iniciativa i Esquerra gira en part en dir que durant el franquisme només manaven els rics i que un dels guanys de la 'democràcia' va ser el que la gent d'esquerres pogués ser-hi a la política, perquè els polítics cobraven diners. Però el tema no és si els polítics han de guanyar o no diners, això ningú ho discuteix, sinó si ha de ser molt superior o no al de la resta de treballadors, en general, i si se l'han de pujar entre un 34 i un 128%, que era en concret el que qüestionava la moció. I això també són coses diferents.

-

Però tornant al sr. Puntas, dirigent "d'un partit seriós i de govern", esperem que es millori de la seva obsessió i que no pensi tant en la CUP. Té tot el dret a estar en contra del que diu o fa aquest partit, només faltaria, però és important que no s'hi entesti. Potser el que més li molesta de tot és que l'hagin avançat per l'Esquerra...