"S'ha de repensar l'economia"

Fa uns dies vaig assistir a una de les xerrades del Fòrum Social Català, que es va celebrar l'últim cap de setmana de Gener a Barcelona, i que portava per títol 'Repensar la política en l'era dels moviments i les xarxes'. Va ser força interessant. Un dels ponents era en Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política i director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Em va fer il.lusió veure'l, ja que el vaig tenir de mestre a la UAB ja fa bastants anys i guardava d'ell molt bon record.

-

Al llarg de la xerrada va analitzar la política actual, les relacions i que tenen els moviments socials i alternatius amb el poder, i va parlar de les elits polítiques, de democràcia i d'economia, i de com actualment el poder econòmic mana sobre el polític.

-

Un dels punts que més em va agradar és el que feia referència a que "s'ha de repensar l'economia igual que es repensa la política: oi que ningú diu que quelcom no és políticament possible?". En Joan Subirats va comentar que hi ha certs sectors interessats en que s'associï capitalisme a democràcia -com si fossin 'cul i merda'- i que deslegitimen qualsevol model alternatiu al capitalisme tot dient que "econòmicament no és possible. I ho diuen com si l'economia fós quelcom natural, com l'aigua, l'aire,...)", que és així i no pot ser d'una altra manera.

El que passa és que aquests sectors -que són els que manen i als que ja els hi està bé la situació actual- no volen que hi hagi alternativa, que és diferent.

-

Clicant aquí podeu llegir la Declaració de l'Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català. Tant de bo algun dia fós una realitat. El món seria molt millor!

-

El que no hauria de ser possible és el que passa actualment. Una notícia de fa uns anys -publicada a l'ABC, que no és sospitós de ser contrari al model actual- deia el següent: "360 persones acumulen tanta riquesa com la meitat de la població mundial. El 4% dels seus ingressos resoldria els problemes de tots els pobres. La seva fortuna és igual al PIB dels 48 països més pobres del planeta".

Una llàstima que no hi hagi opció a canviar aquesta desigualtat ja que "econòmicament no és possible".

800 anys del naixement de Jaume I

Avui es compleixen 800 anys del naixement de Jaume I. Crec que es mereix un homenatge. I per això em sumo a la campanya llançada pel Vicent Partal i adjunto a continuació un fragment del 'Llibre dels feits', del propi Jaume I. És un en el que explica l'entrada a València. A l'esquerre teniu la imatge del penó de la conquesta, que Vicent Partal explica en el seu bloc que és "la bandera que els andalusins hissaren a les Torres de Quart de València en senyal de rendició":

"282. E quan uench altre dia a hora de uespres enuiam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Ualencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom entre la -320- rambla el reyal915, e la torra, e quan uim nostra senyera sus en la torre descaualgam del caual, e endreçam nos ues hoirent, e ploram de nostres vyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos hauia feyta.
283. E ab tant los sarrains cuytaren lexir dels ·V· dies que hauien empres ab nos, e al tercer dia foren apparaylats tots dexir. E nos ab cauallers, e homens armats prop de nos, traguem los tots de fora en aquels camps que son entre Ruçafa e la vila, e haguem hi a ferir homens per mort, sobraço cant uolien tolre als sarrains robes, e emblar algunes sarraines e tosets, si que anch tan gran gent con de Ualencia exia hon hauia be entre homens e fembres ·L· milia, anch la merce de Deu no perderen ualent de ·M· sous, sils guiam els faem guiar tro sus a Cuylera.
284. E quan aço haguem feyt entram nosen en la vila. E quan uench al tercer dia començam de partir les cases ab larquebisbe de Narbona, els bisbes, els nobles qui estan hauien ab nos, e ab los cauallers aquels qui heretats eren en aquel terme, e partim a les comunes de les ciutats a cada una segons la companya ni los homens quey hauia darmes.
-321-
281. E quan uench aenant entorn de ·III· setmanes, metem partidors que partissen la terra del terme de Ualencia916, e uim les cartes de les donacions que nos feytes hauiem: e trobam que eren mes les cartes917 que no bastaria al terme segons les donacions que nos feytes hauiem a alguns: e tals918 ni hauia que demanauen pocha cosa, e trobauen919 puys que era ·II· tanta, o, ·III· tanta: e per lengan quens hauien feyt, e quar la cosa no podia bastar de les donacions de les cartes, tolguem ne a aquels qui sobre nauien, e tornamho a mesura, si que tots hagueren de la terra couinentment, e aixi partis la terra".