Ens seguirem veient, ens seguirem llegint, però a altres llocs

Aquest és l'últim article d'aquest bloc. Com diu la cançó dels Pets "hi ha tantes coses a fer i tan poc temps per fer-les" que hem de prioritzar. I per això deixo de mantenir aquest espai, ja que no li puc dedicar tot el que voldria.

No descarto reobrir un altre més endavant, quan trobi el temps necessari. Mentrestant, ens seguirem veient i llegint a altres llocs, a altres blocs, perquè hi ha molta feina a fer i moltes opinions a donar.

Gràcies a tots/es les que algun cop hi heu estat partíceps, ja sigui llegint-lo o fent-ne algun comentari.

Salut!

Continuem avançant

Diumenge va tenir lloc l'Assemblea Nacional de la CUP amb una molt bona organització dels i les companys de Girona. El punt 'estrella' era l'aprovació o no de la ponència favorable a que ens presentéssim a les properes eleccions autonòmiques. I finalment no ho farem perquè una de les dues esmenes a la totalitat que s'hi oposaven va prosperar per un estret marge de vots (161 a 148).

-

Entenc raonaments dels partidaris del sí, però jo vaig votar 'no' perquè crec que no es donen les condicions per presentar-nos al Parlament del Principat i crec que el nostre proper objectiu ha de ser el de fer feina als ajuntaments, augmentar-hi la nostra presència a les properes municipals i seguir treballant per enfortir la unitat popular.

-

Puc entendre el desencís de part de la militància que considerava que la millor opció era presentar-nos-hi, però passats aquests primers moments totes hem de treballar en la mateixa línia, ja que fent-ho també estaran aconseguint que hi hagi unes millors condicions perquè en el futur sí que hi hagi una majoria favorable al 'sí'. I en aquest sentit persones defensors d'una i una altra postura coincidim en que s'ha de treballar també per tenir un programa a nivell nacional.

-

D'altra banda, he sentit molts cops que hi ha dues postures molt clares al si del moviment, però jo penso que n'hi ha més. Lògicament, si la qüestió era si ens haviem de presentar a les properes autonòmiques al Principat o no, només hi ha dues respostes possibles, sí o no. Però més enllà d'això, hi ha molts més matisos i moltes més sensibilitats que dues, i això també forma part de la riquesa de la/les CUP.

-

I si treballem units i amb esperit constructiu -dins de les nostres diferències- no tinc cap dubte que continuarem avançant i sent més forts.

La plaça de la Riera Bonet i el premi d'Innovació Democràtica

Dijous passat (dia 16) va tenir lloc la presentació de l'equip de govern als veïns de la Riera Bonet de l'estat del projecte de la plaça de la Riera Bonet. Tot i que la Comissió de Seguiment del Projecte estava avisada amb antelació, no va ser fins el dia abans (15) que es va avisar als veïns d'aquesta presentació. Molta previsió i/o preocupació pels veïns no en va mostrar l'Equip de Govern.
-

Els usos d'aquesta plaça es van definir en un procés de Participació Ciutadana que va tenir lloc a començaments de 2006. És a dir, fa tres anys...

-

Doncs bé, després de tot aquest temps, la 3ª Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament, presidenta de l'Àrea de Sostenibilitat i Territori i regidora de Serveis Municipals, Obres i Manteniment, Montserrat Cateura, va dir en el seu parlament que aquest projecte es feia gràcies a l'aportació del govern central (els famosos diners mal anomenats 'de Zapatero').

-

Bé, aquesta frase és la confirmació de paraula del que ja sabíem pels fets: que al 2006 es va fer un procés participatiu sobre quelcom que no se sabia quan es podria fer. I això, si no s'explica, em sembla una presa de pèl que genera més desconfiança dels vilatans i vilatanes envers les propostes dels polítics.

-

D'altra banda, durant la reunió, un dels màxims responsables del projecte va explicar com quedaria la plaça, i un veí li va recordar que a l'anterior reunió es va demanar que dins de la plaça hi hagués un únic carril de circulació amb places d'aparcament a les dues bandes en comptes del projecte actual que marca que hi haurà dos carrils amb places d'aparcament a un costat. La resposta del tècnic va ser espectacular, va dir que a aquestes alçades era molt difícil fer un canvi d'aquesta magnitud, que a més no sabia què es podia fer amb el tros de plaça que es guanyava i que no recordava perquè la proposta veïnal l'havia descartada. Bé, no sóc expert en el tema i si hi ha un motiu per a descartar-la perfecte, però el no tenir resposta... -quan va ser un tema que es va comentar força estona a la trobada anterior- és bastant decebedor. Finalment va acabar dient que li tornaria a donar una volta...

-

Si saltem del cas concret de la Riera Bonet a un de més general com és el pressupost de 2009, podem veure que la partida de participació ciutadana baixa de 10.000 a 3.500€.

-

Veient aquests exemples, m'ha vingut al cap que el 2006 l'Ajuntament de Molins de Rei va ser guardonat amb el Premi Innovació Democràtica de la Generalitat de Catalunya -d'entre els ajuntaments de 20.001 a 50.000 habitants- per l'elaboració del Pla de Participació Ciutadana. Aquest premi, curiosament, li va atorgar a l'alcalde Ivan Arcas, el President del seu partit, l'actual Conseller d'Interior i de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

-

Doncs bé, bona part d'aquest Pla no s'està portant a terme. Un dels punts principals que s'està incomplint és la creació del Consell de Vila "com a òrgan permanent consultiu i de participació de Molins de Rei", que hauria d'haver estat constituit com a molt tard el 2007, segons el mateix Pla.

-

La Participació Ciutadana és un valor democràtic i cal que les institucions se la creguin de veritat per tal d'aconseguir que realment la Vila la fem entre tots i totes. Així hauria de ser i no que es vengui la idea perquè queda bé però a l'hora de la veritat en alguns casos no s'acaba d'aplicar o, si s'acaba fent, no de la millor manera. Perquè si els hi van donar un premi per l'elaboració del Pla, evidentement, no els hi podrien donar per l'execució del mateix.

-

I tornant a la Riera Bonet, sembla que les obres començaran d'aqui un parell de setmanes i finalitzaran cap a finals d'any. Esperem que vagin bé, que tot es compleixi i que no es repeteixin els errors que s'estan produint a les darreres obres que s'estant realitzant a la Vila. En aquestes execucions tampoc s'emportarien cap premi...

Els mossos fan honor als seus origens

Les càrregues desproporcionades de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya estant donant molt a parlar en els últims dies. Han estat molts anys en els que se'ns ha venut una pel.lícula de ciència ficció en la que els Mossos d'Esquadra eren una policia modèlica. Una policia que, a més, ens deien que era la nostra perquè substituïa la Guàrdia Civil i la Policia espanyola.

-

Al llarg dels 14 anys de desplegament al Principat de Catalunya (es va iniciar el desembre de 1994 i ha finalitzat el novembre de 2008) però, han demostrat que no són res de nou i que també tenen en el seu punt de mira els moviments socials, l'esquerra independentista i altres veus crítiques com el moviment estudiantil. I és que en el fons defensen el mateix que els que han vingut a substituir. És a dir, que són una policia de continuitat i que l'alegria que vam tenir perquè uns marxaven s'ha tornat tristor quan hem anat veient els que han vingut. La veritat és que mentre segueixin així, de 'nostra', poc o gens. I cada vegada més gent ja ho té clar.
-
Però en el fons no ens hauria de sorprendre la seva actuació, ja que els Mossos d'Esquadra estan fent honor als seus origens. Aquest cos policial va ser fundat el 24 de desembre de 1721 per les autoritats borbòniques per perseguir els 'carrasclets', miliciants contraris a Felip Vè, que van seguir lluitant contra les tropes ocupants després de la finalització de la Guerra de Successió. El primer comandant dels Mossos va ser el botifler Pere Anton Veciana, i segur que estaria orgullós de veure com la policia de la Generalitat continua la seva feina repressora.
-
Com a curiositat, si entreu a la Gran Enciclopèdia Catalana i demaneu la definició de 'repressor', entre les respostes us sortirà Mosso d'Esquadra. Més clar, l'aigua.

Diferències 'demonàrquiques'

El 17 de març de 1861 es va unificar Itàlia -tret de Roma, que no ho va fer fins 3 anys després-, sota la Casa de Saboia. Victor Manuel II es va convertir en el seu rei. Ja fa molts anys que Itàlia va passar a ser una república, després de passar per un periode on els feixistes van manar.
-

D'altra banda, he llegit al directe.cat que dins de les mesures contra la crisi el Parlament belga reduirà "dràsticament" l'assignació a la seva família reial (la reina Fabiola rep 1,6 milions d'euros anuals).

-

I a l'Estat espanyol, hi arribarà el dia en el que passi alguna d'aquestes situacions, la de Bèlgica o la d'Itàlia?:

-

Sobre la primera, el mateix article explica que el rei borbó espanyol percep uns 8 milions d'euros -despeses apart-. Si el rei és tan simpàtic -com diuen alguns- i la seva és una família tan 'senzilla' -com diuen els mateixos i/o d'altres- ells haurien de ser els primers en demanar-ho i, sinó, el Parlament espanyol ho hauria de fer igualment, que ells ho entendrien (i sinó ho entenguessin....).

-

Sobre la segona, el seu sistema actual d'Itàlia és la República -després de la dictadura de Mussolini es va passar de la monarquia i després no hi ha problemes destacables-.
-
A l'Estat espanyol en canvi després de la dictadura de Franco el va succeir el que ell va designar -Juan Carlos I- i bona part dels dirigents polítics i econòmics proposen la congelació / moderació salarial dels treballadors (però a la monarquia, 'ni tocar-la' que ja se sap que totes som iguals... ) , mentre s'omplen la boca de 'democràcia'.

cinema buit

Avui he anat al cinema amb l'Esther i l'Aina, a Sant Vicenç dels Horts. Només hem vist la pel.lícula els tres. No hi hagut ningú més a la sala -i tampoc no he vist a ningú més a tota la instal.lació -apart de la dona de les guixetes, crispetes i begudes i l'home del projector-. La sensació ha estat molt extranya. L'Aina fins i tot ha arribat a dir "no crec que fagin la pel.lícula". Però finalment l'han feta -publicitat de properes estrenes inclosa-.

-

Ja vaig viure la desaparició de molts cinemes d'una sala i la reconversió de molts altres en els 'multicinemes' que són a l'actualitat. Viurà un altre canvi important aquest sector en els propers mesos / anys?

-

La pel.lícula que hem anat a veure -i la resta que hi havia programades- eren en castellà. Es podria entendre que no hi ha prou demanda de cinema en aquesta llengua?...

Dona treballadora, quanta injustícia encara...

Ahir va ser el 'dia de la dona treballadora'. Al llarg de la història ha estat tractada injustament tant a nivell polític, econòmic, social, laboral, religiós, semàntic, sexual com fins i tot familiar. Tot i que la situació de la dona ha millorat en molts països en els darrers anys, resta encara lluny de ser la que hauria de ser.
-
I tot i que dins la societat capitalista encara pot millorar molt la seva situació, mai arribarà a ser la que ha de ser. I no ho podrà ser perquè aquest és un sistema patriarcal, basat en el poder i els valors dels homes. I la majoria de les poques dones que arriben a ocupar qüotes importants de poder -sempre hi ha honroses excepcions- ho fan perquè mantenen o, si més no, no qüestionen els valors masculins imperants avui dia. Aquest és un altre motiu per combatre aquest sistema.

-
Un record especial per a les dones que pateixen dia a dia aquestes desigualtats i lluiten per tirar endavant i, encara més especial, per a aquelles que dins de les seves possibilitats lluiten per donar-li la volta a aquesta i altres situacions injustes.
-
I un desig, que aquest dia no s'hagi de celebrar perquè dones i homes, amb les seves diferències, siguin iguals.