El temps capitalista

Vivim en un món molt competitiu, on hi ha grans avenços de tot tipus. Teòricament hauriem de viure millor que mai, però tenim tan poc temps per a gaudir-los, tan poc temps per a nosaltres, que dóna molt a pensar. Molta gent està 'stressada', la depressió ja està entre les malalties més comunes, el menjar ràpid és cada cop més popular, els col.lapses circulatoris al voltant de les grans ciutats són diaris i la vida social cada cop és més difícil. No hi ha temps per a veure els amics o família, i per a participar en associacions, entitats,... s'ha de fer un acte de militància important. Als Estats Units, paradigma d'aquest món capitalista, fins i tot ja s'ha creat la figura del 'passejador de gossos'... És aquest el món que volem?

Una manera de lluitar contra això és el que va proposar a Veneçuela el president Hugo Chavez: La reducció de la jornada laboral de 8 a 6 hores (de fet, les 36 hores setmanals, ja que també hi treballen els dissabtes) per a permetre que la gent tingués més temps lliure.

El ministre per al Treball i Seguretat Social, Ramón Rivero, va explicar el motiu de la comentar que "esta propuesta del gobierno revolucionario, de profunda vocación socialista, surge para que los trabajadores y las trabajadoras, tengan más tiempo para la recreación familiar, mejorar su capacitación laboral y para su formación en los valores más sublimes del ser humano" i va recordar que en el passat "reivindicacions com aquesta, han costat a la classe obrera, sang, suor i llàgrimes i, a la majoria dels casos, han estat negades per governs i empresaris neoliberals". Malauradament però, com que el govern del país va perdre fa un parell de setmanes el referèndum constitucional, aquesta mesura -de moment- no es podrà aplicar.

Es parla molt que el govern veneçolà vol controlar cada cop més l'economia del seu país. Bé, aqui resulta que són els sectors econòmics els que marquen la política del país. I això és millor? Aquests marquen la política a fer -que ens afecta a tothom- en funció dels seus interessos. Ells són els que diuen que 'el país va bé' en funció de la seva realitat, la de la macroeconomia, la dels seus interessos, però la realitat és una de diferent: segons l'enquesta de Condicions de Vida que elabora l'Institut Nacional d'Estadística el 60,1% de les llars de l'Estat tenen problemes per a arribar a final de mes. I tornant al problema del temps lliure, fins i tot, en aquestes circumstàncies -segons altres enquestes- més del 78% dels treballadors i treballadores preferirien cobrar menys i reduir la seva jornada laboral. Però els grans empresaris ja ens diuen que això no pot ser, que les 35 hores setmanals a França van ser un fracàs i l'economia 'del país' se'n va ressentir. Molt bé, doncs, quina solució doneu a aquest problema? Perquè si treballem i paguem els nostres impostos és per poder viure millor. I si cada cop tenim menys temps lliure i menys poder adquisitiu és que hi ha algun problema, oi? Potser és que el capitalisme no el pot solucionar? Això sí, el país 'va bé'.

Bé, ho deixo aquí, que he de marxar...

Ja n'hi ha prou de tergiversar la realitat

N'estic fart de sentir com sota l'aparença d'unes bones paraules, d'unes formes, acabes sempre tergiversant la realitat. I que els del PP siguin una mica pitjors -en les formes, que en el fons, no hi ha tantes diferències- no et salva. José Blanco, encara no entenc com el teu rei no t'ha dit el ja famós 'porqué no te callas?'.

Com tens la barra de dir que "els catalans saben perfectament que aquest Govern ha fet una aposta pel desenvolupament de Catalunya, a través d'un nou estatut que garanteix una inversió per fer front als reptes que té aquesta comunitat"? El que sabem és que heu retallat l'estatut que ha sortit del Parlament de Catalunya. Com pots dir que les propostes del PSOE per a les eleccions tenen "credibilitat" després de les mentides del teu president Zapatero sobre, per exemple, l'Estatut de Catalunya?

Com et pots excusar en que "quan hi ha obres es causen molèsties, els ciutadans ho saben, però també saben que ara hi ha obres, i que abans, senzillament, no n'hi havia"? El tema no és aquest -això de les obres és evident- el tema és la incompetència amb la que esteu fent les coses. I que els d'extrema dreta, no vol dir que vosaltres les feu bé.

Com ens vens dient que "el que es juga en aquestes eleccions és si es torna cap enrere o si Espanya segueix caminant pel camí emprès el 2004, que ens ha permès tenir més drets, més i millors infraestructures, més i millor ocupació i un creixement econòmic que ha possibilitat fer una política social al servei de la majoria dels ciutadans", quan -segons l'Enquesta de Condicions de Vida que elabora l'Institut Nacional d'Estadística- el 60,1% de les llars de l'estat tenen problemes per arribar a final de mes, enfront del 56% el 2004?

Dius que estàs convençut que el vot del PSOE al Principat no es veurà afectat per la crisi de les infraestructures. I potser tens rao, perquè fins ara heu tingut un vot electorat molt fidel i un altre que us ha votat per la "por a que guanyi el PP". Però espero que això canviï. I no perquè vulgui que guanyi el PP, sinó perquè heu demostrat que cap dels dos sou de fiar i us mereixeu el nostre vot. El que espero és que la majoria de catalans i catalanes -cada cop en som més- us giri l'esquena i opti per construir un país independent. I a més socialista (però de veritat), perquè ja em diràs que teniu vosaltres de socialistes...

Ja tenim 'casa'

Per fi! Després d'unes setmanes de recerca i d'altres de feina per a acondicionar l'espai, ja tenim inaugurat el local de la CUP. Va ser dissabte, hores abans de la manifestació 'Pel dret a decidir'. L'edifici té dues plantes i està situat a l'antiga floristeria del carrer Jacint Verdaguer, al número 62.

El regidor Àlex Maymó va explicar que properament el local comptarà amb una sala d’actes que "cedirem a totes les entitats i col.lectius que vulguin fer-ne ús", a més d'una petita sala amb wi-fi, un arxiu i una sala de reunions. Seguint la política de transparència de la CUP, l'Àlex va comentar que cost del el lloguer "és de 400€ més iva" i "la durada del mateix és d'un any "per decisió del propietari".

El local romandrà obert de manera fixa els dimarts i dijous de 7 a 9 i el divendres al matí de 9 a 11, tot i que se’ns podrà trobar també en altres moments. De fet, dilluns ja farem la permanent allà. Encara queda molt per fer, però ja ho anirem fer a poc a poc. Tenim els mínims per a entrar i ja estem pagant el lloguer, així que cal aprofitar-ho.

Espero que tingui molta vida i que vagi molt bé no només per a la CUP, sinó per a totes les entitats i associacions de la Vila que necessitin un espai per als seus actes.

La societat civil catalana es desperta i 'tira' dels polítics

Massa temps, ho reconec. Massa temps sense escriure una línia al bloc, en concret un mes i quatre dies. I avui he decidit que ja n'hi ha prou... Potser els efectes de la manifestació d'ahir han arribat fins a aquest punt :)

Bromes apart, la veritat és que el dia d'ahir va ser històric. Per segon cop en menys de dos anys hem viscut dues marxes multitudinàries per reclamar "el nostre dret a decidir com a nació". I aquest cop, el nombre de manifestants sembla que ha estat sensiblement superior al de la de febrer del 2006 i els crits d'independència han estat nombrosos i seguits per molta més gent que mai.

La veritat és que com a poble hem estat adormits molt de temps. I en gran part ha estat degut als polítics que porten tants anys manant. Van fer masses renúncies en el moment de la transició i després han practicat una política del 'peix al cove' que s'ha demostrat clarament negativa per al desenvolupament del país. Han estat masses anys de practicar un 'possibilisme' que no ha estat més que 'claudicalisme' i d'intentar un 'encaix a Espanya' que ja s'ha demostrat fa molt de temps que és impossible sense renunciar a ser el que som, catalans; i que només volen els espanyols perquè així poden seguir comptant amb els nostres diners. Ens enganyen apel.lant a un sentit de la solidaritat fals, perquè la solidaritat la pràctiques amb qui tú vols, no amb qui t'imposen (això no és la solidaritat). I jo no vull ser solidari amb algú que em maltracta, prefereixo ser-ho amb països del Tercer Món als que els hi cal més i, a més, segur que ho valoren, o amb les classes més necessitades de la nostra societat. De totes formes, si seguim així el que passarà és que hauran de ser solidaris amb nosaltres...

No ens estimen i fem el ridícul cada cop que intentem anar a l'Estat a explicar com som, perquè no ens volen escoltar. Quant de temps ha hagut de passar perquè ho entenguéssiu? Bé, hi ha alguns que encara no ho entenen. Ens maltracten dia rere dia i els nostres representants polítics i econòmics no hi planten cara per no perdre les seves cadires i qüotes de poder i per no perjudicar els seus negocis.

Però aquests polítics s'han trobat amb que la societat civil els ha adelantat. El grau de presa de pèl és tan gran, que fins i tot el poble, adormit després de molts anys d'anestèsia, es comença a despertar. I els uns i els altres comencen a veure que o canvïen de discurs -en uns casos- o passen de les paraules als fets -en d'altres- o això se'ls escapa de les mans. Tot i això, en el cas dels dos partits majoritaris al Principat, m'agradaria veure si la situació política fós a l'inrevès i els que governen estiguessin a l'oposició i els de l'oposició governessin, que haguessin fet dissabte...

I en aquesta situació és indubtable que les CUP guanyen terreny. Fins i tot 'El Periódico' comentava en la seva edició el nombrós número de gent que hi havia darrere de la pancarta 'Tirem pel dret, independència', de la Candidatura d'Unitat Popular. Però no només per ser més o menys independentistes, ecologistes o d'esquerres, sinó també perquè la nostra forma de fer política és diferent, el nostre model de societat és diferent, i la nostra manera de fer i dir desperta il.lusió, perquè és diferent de la de la resta i, com a mostra, si les pujades de sous dels polítics són excessius, ho diem. I, si parlem estrictament de la protesta d'ahir, no només denunciem el desgavell de les infraestructures i de l'espoli fiscal que estem patint, sinó també un model -com és el del TAV- basat en els interessos d'uns pocs que passen per sobre dels de la majoria.

En qualsevol cas, esperem que això no hagi estat només un capítol aïllat, ans el contrari, i que la societat segueixi endavant, portant la iniciativa tant en el tema nacional com en d'altres com el social, l'ecològic,... Que cada dia més la gent participi més en el teixit associatiu de les seves viles i ciutats i planti cara a aquest capital que passa per sobre de les persones. I que no s'aturi fins aconseguir el que ahir reclamàvem, el poder decidir. El decidir sobre les infraestructures avui, sobre la independència demà (no demà passat, demà).

Un altre intent de tenir-nos encara més controlats?

Hi ha governants es dediquen més a controlar els ciutadans i ciutadanes per tal que no els critiquin i protestin contra ells que no pas en fer una política que faci més fàcil la vida dels governats.

L'últim episodi pot estar passant a Itàlia. He llegit a Vilaweb que, segons el diari La Repubblica, el govern 'd'esquerres' de Romano Prodi ha preparat un projecte de llei segons el qual els i les blocaires hauran de pagar una taxa per tenir el seu bloc i a més hauran de tenir un periodista professional que es faci responsable dels continguts que publiquin. Ja no és pagar per veure, ara seria ja pagar per escriure!! Segons aquest diari, el projecte també preveu penes de presó per als que editin continguts difamatoris. El problema en aquest cas és que moltes vegades la vara de mesurar no és la mateixa segons qui és l'acusat o la víctima de la pressumpta difamació.

Anem a veure si finalment aquest projecte s'acaba aprovant a Itàlia i s'acaba escampant per la resta de 'democràcies occidentals'. Seria un cop més contra la llibertat d'expressió. No seria prohibir-la, però sí dificultar-la.

I és que una cosa és que es persegueixi un delicte i un altra molt diferent és voler controlar la població -i si és possible fer callar el sector més crític- que és el que sembla que hi hauria darrere d'aquest pressumpte projecte de llei.

Ens faran callar, com a la persona de la imatge? Acabaran silenciant una altra generació, com ja s'ha fet en el passat? Tant de bo que no, però no ho sé. El que sembla és que si ho fan, ho faran d'una manera més sutil perquè sigui semblant que aquest sistema és una democràcia exemplar.

La Federació Catalana de Bitlles reconeguda internacionalment!!

Un parell de bones notícies per a l'esport català. Per un costat, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha estat reconeguda internacionalment i podrà disputar les competicions oficials igual que la resta de federacions del món. És un pas endavant molt important, ja que per primera vegada això passa quan ja n'hi ha una d'espanyola, i a més, en un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional.

D'altra banda, la selecció catalana d'hoquei patins marxa cap al Brasil a disputar la Copa Amèrica. És increïble que s'hagi de creuar l'Atlàntic per poder jugar uns partits oficials, però era l'única manera de poder competir internacionalment, i ja està bé que per una vegada plantem cara a les pressions de les institucions estatals. La Federació Catalana de Patinatge s'ha hagut de buscar la vida ja que l'espanyola va aconseguir boicotejar el seu reconeixement a nivell europeu i mundial. I esperem que tot l'esforç finalment serveixi per aconseguir que sigui admesa definitivament com a membre de ple dret dins del màxim organisme internacional.

Us imagineu que aquesta Copa Amèrica hagués començat el 12 d'octubre? Per fi haguéssim tingut quelcom a celebrar aquest dia.

monitores i monitors d'esplai

En uns moments en els que l'individualisme guanya terreny al món, fa il.lusió veure com encara hi ha gent que li planta cara. Que prefereix compartir una estona amb els altres i fer una activitat en grup a veure la TV o jugar a la pleisteishon.

Hi ha associacions de tot tipus -de veïns, culturals, ecologistes, polítiques, esportives, de joves, de gent gran...- que aporten el seu gra de sorra per a mantenir una societat viva. I en la majoria d'elles les persones i col.labores d'una manera altruista, sense demanar-ne res a canvi. Un gran què en els temps que corren.

Avui en particular volia fer un reconeixement als monitors d'esplai: Per compartir una estona amb els nens i nenes, per jugar amb elles, per fer-los riure i per fer-ho transmetrent-les uns valors. Valors com els de la cooperació i la solidaritat, del respecte a la diversitat, de la igualtat, del treball en grup, de la responsabilitat,...

És una gran tasca en favor d'una societat i d'un futur millor. Gràcies per fer-la possible!

Jo sóc aquell...

Aquest bloc és la continuació de Puny enlaire. Als i a les que ja seguieu aquell bloc, espero que no us decebi el nou i seguim compartint notícies, pensaments, idees i projectes.

De moment deixo aquell bloc obert per als nostàlgics o per a les que tinguin curiositat de com era. I també perquè ha estat el meu primer bloc i no vull oblidar-lo.