La societat civil catalana es desperta i 'tira' dels polítics

Massa temps, ho reconec. Massa temps sense escriure una línia al bloc, en concret un mes i quatre dies. I avui he decidit que ja n'hi ha prou... Potser els efectes de la manifestació d'ahir han arribat fins a aquest punt :)

Bromes apart, la veritat és que el dia d'ahir va ser històric. Per segon cop en menys de dos anys hem viscut dues marxes multitudinàries per reclamar "el nostre dret a decidir com a nació". I aquest cop, el nombre de manifestants sembla que ha estat sensiblement superior al de la de febrer del 2006 i els crits d'independència han estat nombrosos i seguits per molta més gent que mai.

La veritat és que com a poble hem estat adormits molt de temps. I en gran part ha estat degut als polítics que porten tants anys manant. Van fer masses renúncies en el moment de la transició i després han practicat una política del 'peix al cove' que s'ha demostrat clarament negativa per al desenvolupament del país. Han estat masses anys de practicar un 'possibilisme' que no ha estat més que 'claudicalisme' i d'intentar un 'encaix a Espanya' que ja s'ha demostrat fa molt de temps que és impossible sense renunciar a ser el que som, catalans; i que només volen els espanyols perquè així poden seguir comptant amb els nostres diners. Ens enganyen apel.lant a un sentit de la solidaritat fals, perquè la solidaritat la pràctiques amb qui tú vols, no amb qui t'imposen (això no és la solidaritat). I jo no vull ser solidari amb algú que em maltracta, prefereixo ser-ho amb països del Tercer Món als que els hi cal més i, a més, segur que ho valoren, o amb les classes més necessitades de la nostra societat. De totes formes, si seguim així el que passarà és que hauran de ser solidaris amb nosaltres...

No ens estimen i fem el ridícul cada cop que intentem anar a l'Estat a explicar com som, perquè no ens volen escoltar. Quant de temps ha hagut de passar perquè ho entenguéssiu? Bé, hi ha alguns que encara no ho entenen. Ens maltracten dia rere dia i els nostres representants polítics i econòmics no hi planten cara per no perdre les seves cadires i qüotes de poder i per no perjudicar els seus negocis.

Però aquests polítics s'han trobat amb que la societat civil els ha adelantat. El grau de presa de pèl és tan gran, que fins i tot el poble, adormit després de molts anys d'anestèsia, es comença a despertar. I els uns i els altres comencen a veure que o canvïen de discurs -en uns casos- o passen de les paraules als fets -en d'altres- o això se'ls escapa de les mans. Tot i això, en el cas dels dos partits majoritaris al Principat, m'agradaria veure si la situació política fós a l'inrevès i els que governen estiguessin a l'oposició i els de l'oposició governessin, que haguessin fet dissabte...

I en aquesta situació és indubtable que les CUP guanyen terreny. Fins i tot 'El Periódico' comentava en la seva edició el nombrós número de gent que hi havia darrere de la pancarta 'Tirem pel dret, independència', de la Candidatura d'Unitat Popular. Però no només per ser més o menys independentistes, ecologistes o d'esquerres, sinó també perquè la nostra forma de fer política és diferent, el nostre model de societat és diferent, i la nostra manera de fer i dir desperta il.lusió, perquè és diferent de la de la resta i, com a mostra, si les pujades de sous dels polítics són excessius, ho diem. I, si parlem estrictament de la protesta d'ahir, no només denunciem el desgavell de les infraestructures i de l'espoli fiscal que estem patint, sinó també un model -com és el del TAV- basat en els interessos d'uns pocs que passen per sobre dels de la majoria.

En qualsevol cas, esperem que això no hagi estat només un capítol aïllat, ans el contrari, i que la societat segueixi endavant, portant la iniciativa tant en el tema nacional com en d'altres com el social, l'ecològic,... Que cada dia més la gent participi més en el teixit associatiu de les seves viles i ciutats i planti cara a aquest capital que passa per sobre de les persones. I que no s'aturi fins aconseguir el que ahir reclamàvem, el poder decidir. El decidir sobre les infraestructures avui, sobre la independència demà (no demà passat, demà).