Els mossos fan honor als seus origens

Les càrregues desproporcionades de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya estant donant molt a parlar en els últims dies. Han estat molts anys en els que se'ns ha venut una pel.lícula de ciència ficció en la que els Mossos d'Esquadra eren una policia modèlica. Una policia que, a més, ens deien que era la nostra perquè substituïa la Guàrdia Civil i la Policia espanyola.

-

Al llarg dels 14 anys de desplegament al Principat de Catalunya (es va iniciar el desembre de 1994 i ha finalitzat el novembre de 2008) però, han demostrat que no són res de nou i que també tenen en el seu punt de mira els moviments socials, l'esquerra independentista i altres veus crítiques com el moviment estudiantil. I és que en el fons defensen el mateix que els que han vingut a substituir. És a dir, que són una policia de continuitat i que l'alegria que vam tenir perquè uns marxaven s'ha tornat tristor quan hem anat veient els que han vingut. La veritat és que mentre segueixin així, de 'nostra', poc o gens. I cada vegada més gent ja ho té clar.
-
Però en el fons no ens hauria de sorprendre la seva actuació, ja que els Mossos d'Esquadra estan fent honor als seus origens. Aquest cos policial va ser fundat el 24 de desembre de 1721 per les autoritats borbòniques per perseguir els 'carrasclets', miliciants contraris a Felip Vè, que van seguir lluitant contra les tropes ocupants després de la finalització de la Guerra de Successió. El primer comandant dels Mossos va ser el botifler Pere Anton Veciana, i segur que estaria orgullós de veure com la policia de la Generalitat continua la seva feina repressora.
-
Com a curiositat, si entreu a la Gran Enciclopèdia Catalana i demaneu la definició de 'repressor', entre les respostes us sortirà Mosso d'Esquadra. Més clar, l'aigua.

Diferències 'demonàrquiques'

El 17 de març de 1861 es va unificar Itàlia -tret de Roma, que no ho va fer fins 3 anys després-, sota la Casa de Saboia. Victor Manuel II es va convertir en el seu rei. Ja fa molts anys que Itàlia va passar a ser una república, després de passar per un periode on els feixistes van manar.
-

D'altra banda, he llegit al directe.cat que dins de les mesures contra la crisi el Parlament belga reduirà "dràsticament" l'assignació a la seva família reial (la reina Fabiola rep 1,6 milions d'euros anuals).

-

I a l'Estat espanyol, hi arribarà el dia en el que passi alguna d'aquestes situacions, la de Bèlgica o la d'Itàlia?:

-

Sobre la primera, el mateix article explica que el rei borbó espanyol percep uns 8 milions d'euros -despeses apart-. Si el rei és tan simpàtic -com diuen alguns- i la seva és una família tan 'senzilla' -com diuen els mateixos i/o d'altres- ells haurien de ser els primers en demanar-ho i, sinó, el Parlament espanyol ho hauria de fer igualment, que ells ho entendrien (i sinó ho entenguessin....).

-

Sobre la segona, el seu sistema actual d'Itàlia és la República -després de la dictadura de Mussolini es va passar de la monarquia i després no hi ha problemes destacables-.
-
A l'Estat espanyol en canvi després de la dictadura de Franco el va succeir el que ell va designar -Juan Carlos I- i bona part dels dirigents polítics i econòmics proposen la congelació / moderació salarial dels treballadors (però a la monarquia, 'ni tocar-la' que ja se sap que totes som iguals... ) , mentre s'omplen la boca de 'democràcia'.

cinema buit

Avui he anat al cinema amb l'Esther i l'Aina, a Sant Vicenç dels Horts. Només hem vist la pel.lícula els tres. No hi hagut ningú més a la sala -i tampoc no he vist a ningú més a tota la instal.lació -apart de la dona de les guixetes, crispetes i begudes i l'home del projector-. La sensació ha estat molt extranya. L'Aina fins i tot ha arribat a dir "no crec que fagin la pel.lícula". Però finalment l'han feta -publicitat de properes estrenes inclosa-.

-

Ja vaig viure la desaparició de molts cinemes d'una sala i la reconversió de molts altres en els 'multicinemes' que són a l'actualitat. Viurà un altre canvi important aquest sector en els propers mesos / anys?

-

La pel.lícula que hem anat a veure -i la resta que hi havia programades- eren en castellà. Es podria entendre que no hi ha prou demanda de cinema en aquesta llengua?...

Dona treballadora, quanta injustícia encara...

Ahir va ser el 'dia de la dona treballadora'. Al llarg de la història ha estat tractada injustament tant a nivell polític, econòmic, social, laboral, religiós, semàntic, sexual com fins i tot familiar. Tot i que la situació de la dona ha millorat en molts països en els darrers anys, resta encara lluny de ser la que hauria de ser.
-
I tot i que dins la societat capitalista encara pot millorar molt la seva situació, mai arribarà a ser la que ha de ser. I no ho podrà ser perquè aquest és un sistema patriarcal, basat en el poder i els valors dels homes. I la majoria de les poques dones que arriben a ocupar qüotes importants de poder -sempre hi ha honroses excepcions- ho fan perquè mantenen o, si més no, no qüestionen els valors masculins imperants avui dia. Aquest és un altre motiu per combatre aquest sistema.

-
Un record especial per a les dones que pateixen dia a dia aquestes desigualtats i lluiten per tirar endavant i, encara més especial, per a aquelles que dins de les seves possibilitats lluiten per donar-li la volta a aquesta i altres situacions injustes.
-
I un desig, que aquest dia no s'hagi de celebrar perquè dones i homes, amb les seves diferències, siguin iguals.