Perill a Molins de Rei: confonen ser crític amb no democràtic

Em fa mandra escriure aquest article. Però crec que l'he de fer, són coses que no es poden deixar passar. Això sí, intentaré ser breu.

Abans del ple del passat 27 de desembre, l'alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas, va dir-li al regidor de la CUP, Àlex Maymó, que llegiria una declaració de condemna de la mort de dos guàrdies civils a Occitània el mes passat, a mans d'ETA.

L'Àlex li va comentar que la CUP no signaria aquell manifest, sinó que tenia un text propi. Aleshores, la decisió de l'alcalde va afegir una paraula a la seva declaració: "democràtiques". La frase on era el canvi passava a dir: "les forces democràtiques presents a l'Ajuntament de Molins de Rei...". És a dir, que considerava la CUP un partit no democràtic per no signar el seu escrit. A continuació podeu veure la declaració institucional i el text que la CUP va llegir al ple.

Davant d'aquesta acusació, al final del passat ple del 27 de gener, l'Àlex Maymó li va demanar a l'alcalde -en aquest prec- que es retractés del seu atac. L'Ivan Arcas -visiblement alterat- no només no ho va fer -ni va esperar al següent ple per respondre, com és habitual en el cas dels precs- sinó que va afegir que si algun cop un alcalde de Molins de Rei no hagués fet el que ell havia fet, no seria un alcalde democràtic.

Em podria estendre molt, perquè hi ha molt a dir, però prefereixo ser breu. Es pot estar més o menys d'acord amb els plantejaments de la CUP -només faltaria- però no crec que se la pugui acusar d'antidemocràtica ni per la seva actitud envers la violència, ni per la seva voluntat de buscar solucions als problemes, ni pel seu plantejament de donar la veu al poble. Només cal mirar el text presentat.

Del que sí se la pot acusar és de ser crítics i de no acceptar les imposicions. Tant en aquest tema, com en molts d'altres. I això a alguns els molesta... i els fa perdre els papers.

Insatisfacció política

(Si vols veure la vinyeta sencera, clica-hi a sobre)

Dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, la insatisfacció envers la classe política en particular i la situació política en general creix al nostre país. L'última dada la tenim a l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, que diu que el 61% dels i les catalanes està descontent amb aquesta situació.

Sobta que pràcticament el 71% digui que anirà a votar a les properes eleccions, quant sembla que el descontentament és amb tots els partits parlamentaris i no amb un concret (tot i que segur que n'hi ha que desperten menys antipaties que d'altres). Però això es podria explicar pel fet que molta gent no vota convençuda per una força política, sinó que ho fa en molts casos contra tal o qual partit o perquè aquest "sembla menys dolent" que l'altre, o perquè "segur que els altres ho farien pitjor". La tira de la Mafalda que encapçala aquest article resumeix molt bé la situació actual (per veure-la millor, cliqueu-hi a sobre).

Davant d'això hi ha dues opcions: Una és la de passar de tot i/o queixar-se de tant en tant sense fer-hi res i permetre que tot, poc més o menys, continuï igual. Perquè el dir que "a mi la política no m'interessa" és erroni, ja que la política ho és tot i una o una altra política fa que les nostres vides puguin ser completament diferents i el no fer-hi res és deixar que els que ja els hi està bé així, segueixin fent el que volen.

L'altra opció és participar activament en canviar el sistema que patim, en fer fora els polítics actuals. Com? Cadascú ho pot fer en funció de les seves ganes i del seu temps. I ho pot fer col.laborant, participant o militant en associacions, entitats, manifestacions, moviments, campanyes, partits alternatius,... Segurament de moment seran minoritaris. Però són útils i poden arribar a condicionar les accions dels partits polítics tradicionals i... potser amb el temps i depenent dels que siguem, podrem aconseguir un món bastant millor.

Cadascú tria la seva opció.

A Sant Celoni s'aplicarà un recàrrec del 50% de l'IBI als pisos buits

Per fi un pas de veritat en la lluita contra els habitatges buits. La proposta és de la CUP de Sant Celoni i ha estat votada a favor també per CiU i el PSC. En una situació com l'actual que hi hagi pisos buits és un luxe que fomenta l'especulació i agreuja els problemes per a la gent que busca un lloc digne on viure.

Aquesta mesura ha de facilitar l'increment de pisos de lloguer i ha de propiciar una rebaixa dels preus. Ara cal fer el reglament on s'ha de determinar què s'entén exactament per pis buit i on s'ha de definir quines garanties es donen als propietaris per assegurar-los que cobraran cada mes la quantitat pactada, de forma que no es vegin perjudictats.

Esperem que aquesta mesura s'escampi com una taca d'oli pel país. I ja posats, començant per Molins, on l'any 2001 ja hi havia 903 pisos buits segons l'Idescat. De moment, però, sembla que no serà així i que el govern municipal seguirà donant via lliure al negoci d'immobiliàries i especuladors i perjudicant la gent que vol trobar un habitatge a un preu digne. I després ens diran que són d'esquerres.