Continuem avançant

Diumenge va tenir lloc l'Assemblea Nacional de la CUP amb una molt bona organització dels i les companys de Girona. El punt 'estrella' era l'aprovació o no de la ponència favorable a que ens presentéssim a les properes eleccions autonòmiques. I finalment no ho farem perquè una de les dues esmenes a la totalitat que s'hi oposaven va prosperar per un estret marge de vots (161 a 148).

-

Entenc raonaments dels partidaris del sí, però jo vaig votar 'no' perquè crec que no es donen les condicions per presentar-nos al Parlament del Principat i crec que el nostre proper objectiu ha de ser el de fer feina als ajuntaments, augmentar-hi la nostra presència a les properes municipals i seguir treballant per enfortir la unitat popular.

-

Puc entendre el desencís de part de la militància que considerava que la millor opció era presentar-nos-hi, però passats aquests primers moments totes hem de treballar en la mateixa línia, ja que fent-ho també estaran aconseguint que hi hagi unes millors condicions perquè en el futur sí que hi hagi una majoria favorable al 'sí'. I en aquest sentit persones defensors d'una i una altra postura coincidim en que s'ha de treballar també per tenir un programa a nivell nacional.

-

D'altra banda, he sentit molts cops que hi ha dues postures molt clares al si del moviment, però jo penso que n'hi ha més. Lògicament, si la qüestió era si ens haviem de presentar a les properes autonòmiques al Principat o no, només hi ha dues respostes possibles, sí o no. Però més enllà d'això, hi ha molts més matisos i moltes més sensibilitats que dues, i això també forma part de la riquesa de la/les CUP.

-

I si treballem units i amb esperit constructiu -dins de les nostres diferències- no tinc cap dubte que continuarem avançant i sent més forts.

Obsessionat amb la CUP

La seva obsessió amb la CUP el va fer perdre els papers. El regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Molins de Rei, Víctor Puntas, va fer un discurs dur d'atac frontal contra la CUP al passat ple, quan es discutia una moció d'aquest grup que demanava deixar sense efecte l'increment de sous dels polítics i de les retribucions dels partits aprovat el 2007. No té gaire sentit que la moció sigui sobre un tema i ell parli del que fa o deixa de fer la CUP, de les bondats d'Esquerra i de les maldats de la CUP. Aquest debat es pot fer, però allà no tocava, i mostra a les clares que no es va saber controlar. El que va dir ho podeu consultar al seu blog. I la resposta del regidor de la CUP, l'Àlex Maymó, la teniu aquí.

-

No entraré gaire en el discurs del sr. Puntas, ja que es desqualifica en sí mateix, i l'Àlex ja el contesta prou bé. Només afegiré que a la CUP de Molins no hem fet repartit encara enganxines (tot i que no hi ha cap problema en fer-ho i potser algun dia ho farem, hi hauria algun problema?), ni tampoc hem donat globus als nens i nenes, com altres sí que han fet... I que abans d'atacar-nos dient que fem demagògia, que consulti el diccionari, que diu que és "la política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables". Penso que demanar que no es pugin els sous entre un 34 i un 128% els sous i retribucions dels polítics i dels partits no es fer demagògia. Potser aquesta opinió no li agrada, però que no li agradi no vol dir que sigui demagògia, oi? Perquè no pujar-se els sous d'aquesta manera no crec que sigui una promesa o programa d'acció impracticable...

-

Però la simpatia del sr. Puntas -i d'algun altre dirigent d'Esquerra- per la CUP ja ve de lluny. No li va fer gràcia que ens presentéssim a les eleccions. És perfectament comprensible, veia una opció política que li podia restar vots. A partir d'aqui però ja va anar desprestigiant la CUP, i una persona ens van comentar poc abans d'iniciar-se la campanya que des d'Esquerra els hi van dir que 'aquests no treuran més de 30 ó 40 vots'. També recordo un debat al Fòrum XXI on es reia del company de la CUP allà present. Segurament estava convençut que la CUP no treuria cap regidor a l'Ajuntament i les seves aspiracions era de treure'n cinc. Finalment Esquerra en va treure tres i la CUP un. Què hi farem!

-

Des d'aleshores diversos episodis han posat de manifest que no pot amb nosaltres. Hi ha qui no pot amb els pèsols o amb el pebrot, i a ell li passa amb la CUP. Per part nostra no hi havia inicialment cap sentiment contrari cap a ell o el seu partit, només punts de vista diferents sobre molts temes, i els mateixos o semblants sobre molts d'altres. Igual que amb la resta de partits. Però ell ho té com un tema personal i sembla que s'ho miri com un o ells o nosaltres.

-

La moció, com estava cantat, va ser rebutjada amb els vots d'Iniciativa i Esquerra, Esquerra i Convergència i Unió. El debat va ser tens i l'Àlex recorda que fins i tot l'alcalde Ivan Arcas (IiE) el va comparar amb Blas Piñar. La defensa de l'espectacular autopujada dels sous dels polítics per part del número 1 d'Iniciativa i Esquerra gira en part en dir que durant el franquisme només manaven els rics i que un dels guanys de la 'democràcia' va ser el que la gent d'esquerres pogués ser-hi a la política, perquè els polítics cobraven diners. Però el tema no és si els polítics han de guanyar o no diners, això ningú ho discuteix, sinó si ha de ser molt superior o no al de la resta de treballadors, en general, i si se l'han de pujar entre un 34 i un 128%, que era en concret el que qüestionava la moció. I això també són coses diferents.

-

Però tornant al sr. Puntas, dirigent "d'un partit seriós i de govern", esperem que es millori de la seva obsessió i que no pensi tant en la CUP. Té tot el dret a estar en contra del que diu o fa aquest partit, només faltaria, però és important que no s'hi entesti. Potser el que més li molesta de tot és que l'hagin avançat per l'Esquerra...

Orfes de referents polítics al país

Les últimes enquestes d'opinió mostren que cada dia hi ha més persones independentistes i/o sobiranistes. El 9-M ha donat com a resultat que menys vots independentistes i/o sobiranistes.

Hi ha molta gent treballant en moviments socials, ecologistes, plataformes unitàries en defensa del territori, etc. però el partit més teòricament d'esquerres de l'arc parlamentari també ha baixat clarament en número de vots.

Hi ha especulació, problemes d'infraestructures, problemes d'accés a l'habitatge, cada cop les famílies arriben pitjor a final de mes, el país pateix un espoli fiscal brutal any rere any, hi ha hagut grans manifestacions de protesta reclamant més autogovern i un millor finançament,... Però així i tot no només no hi hagut cap partit que hagi pogut capitalitzar (quina paraula més 'maca') el descontentament enfront davant de tot això sinó que a més tots ells han perdut vots. I no serà per falta de motius...

Quin és el problema doncs? Bé, no és un de sol, és la suma d'uns quants. Alguns d'ells importants, sobretot en el cas dels partits que han presumit de ser alternatius o de ser més radicals (s'haurien d'aplicar el lema de 'fets, no paraules' d'un bon amic seu). Està clar que per tocar una mica de poder fan de la renúncia un costum i actuen com els altres partits; de forma que molta gent es desil.lusiona amb els polítics, ja que els veu a tots iguals.

Igualment, les formes d'atuar són similars a la de la resta dels partits tradicionals -el caràcter assambleari d'Esquerra seria l'excepció-, les idees sempre van de dalt abaix (de la direcció cap a les bases, cap als militants) i els sous se'ls pugen bastant -en alguns casos de forma escandalosa-.

Amb aquesta situació, hi ha una gran massa de persones desil.lusionades i orfes de referent polític al país. I és que com diu la cançó del Lluís Llach "no era això pel que varen morir tantes flors, pel que van plorar tants anhels, potser cal ser valents altre cop i dir: No, amics meus, no és això".

Esperem que aviat es consolidi una alternativa real, valenta, independentista i d'esquerres, que passi de la paraula al fet, que qüestioni aquest injust sistema i que lluiti per canviar-lo (com un dia em va dir l'Esther no confondre anti-sistema amb anti-aquest sistema), que no fagi de la renúncia bandera, que intenti acabar amb certs privilegis -per exemple que els polítics no es puguin posar els sous que vulguin-, que permeti que les propostes puguin anar d'abaix adalt i que potenciï de veritat -no amb pedaços- la democràcia participativa.

Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) ja fa anys que lluiten per mostrar-se com aquesta alternativa. I, sobretot després dels resultats obtinguts a les eleccions municipals de fa un any, en alguns ajuntaments ja ho són. Però encara queda un llarg camí a recórrer perque ho siguin arreu dels Països Catalans. Esperem que en aquest camí no apareguin molts esvorancs, tot i que segur que a mida que vagin creixent segur que hi haurà interessos (i molt poderosos) en crear-los...

Perill a Molins de Rei: confonen ser crític amb no democràtic

Em fa mandra escriure aquest article. Però crec que l'he de fer, són coses que no es poden deixar passar. Això sí, intentaré ser breu.

Abans del ple del passat 27 de desembre, l'alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas, va dir-li al regidor de la CUP, Àlex Maymó, que llegiria una declaració de condemna de la mort de dos guàrdies civils a Occitània el mes passat, a mans d'ETA.

L'Àlex li va comentar que la CUP no signaria aquell manifest, sinó que tenia un text propi. Aleshores, la decisió de l'alcalde va afegir una paraula a la seva declaració: "democràtiques". La frase on era el canvi passava a dir: "les forces democràtiques presents a l'Ajuntament de Molins de Rei...". És a dir, que considerava la CUP un partit no democràtic per no signar el seu escrit. A continuació podeu veure la declaració institucional i el text que la CUP va llegir al ple.

Davant d'aquesta acusació, al final del passat ple del 27 de gener, l'Àlex Maymó li va demanar a l'alcalde -en aquest prec- que es retractés del seu atac. L'Ivan Arcas -visiblement alterat- no només no ho va fer -ni va esperar al següent ple per respondre, com és habitual en el cas dels precs- sinó que va afegir que si algun cop un alcalde de Molins de Rei no hagués fet el que ell havia fet, no seria un alcalde democràtic.

Em podria estendre molt, perquè hi ha molt a dir, però prefereixo ser breu. Es pot estar més o menys d'acord amb els plantejaments de la CUP -només faltaria- però no crec que se la pugui acusar d'antidemocràtica ni per la seva actitud envers la violència, ni per la seva voluntat de buscar solucions als problemes, ni pel seu plantejament de donar la veu al poble. Només cal mirar el text presentat.

Del que sí se la pot acusar és de ser crítics i de no acceptar les imposicions. Tant en aquest tema, com en molts d'altres. I això a alguns els molesta... i els fa perdre els papers.

Ja tenim 'casa'

Per fi! Després d'unes setmanes de recerca i d'altres de feina per a acondicionar l'espai, ja tenim inaugurat el local de la CUP. Va ser dissabte, hores abans de la manifestació 'Pel dret a decidir'. L'edifici té dues plantes i està situat a l'antiga floristeria del carrer Jacint Verdaguer, al número 62.

El regidor Àlex Maymó va explicar que properament el local comptarà amb una sala d’actes que "cedirem a totes les entitats i col.lectius que vulguin fer-ne ús", a més d'una petita sala amb wi-fi, un arxiu i una sala de reunions. Seguint la política de transparència de la CUP, l'Àlex va comentar que cost del el lloguer "és de 400€ més iva" i "la durada del mateix és d'un any "per decisió del propietari".

El local romandrà obert de manera fixa els dimarts i dijous de 7 a 9 i el divendres al matí de 9 a 11, tot i que se’ns podrà trobar també en altres moments. De fet, dilluns ja farem la permanent allà. Encara queda molt per fer, però ja ho anirem fer a poc a poc. Tenim els mínims per a entrar i ja estem pagant el lloguer, així que cal aprofitar-ho.

Espero que tingui molta vida i que vagi molt bé no només per a la CUP, sinó per a totes les entitats i associacions de la Vila que necessitin un espai per als seus actes.

La societat civil catalana es desperta i 'tira' dels polítics

Massa temps, ho reconec. Massa temps sense escriure una línia al bloc, en concret un mes i quatre dies. I avui he decidit que ja n'hi ha prou... Potser els efectes de la manifestació d'ahir han arribat fins a aquest punt :)

Bromes apart, la veritat és que el dia d'ahir va ser històric. Per segon cop en menys de dos anys hem viscut dues marxes multitudinàries per reclamar "el nostre dret a decidir com a nació". I aquest cop, el nombre de manifestants sembla que ha estat sensiblement superior al de la de febrer del 2006 i els crits d'independència han estat nombrosos i seguits per molta més gent que mai.

La veritat és que com a poble hem estat adormits molt de temps. I en gran part ha estat degut als polítics que porten tants anys manant. Van fer masses renúncies en el moment de la transició i després han practicat una política del 'peix al cove' que s'ha demostrat clarament negativa per al desenvolupament del país. Han estat masses anys de practicar un 'possibilisme' que no ha estat més que 'claudicalisme' i d'intentar un 'encaix a Espanya' que ja s'ha demostrat fa molt de temps que és impossible sense renunciar a ser el que som, catalans; i que només volen els espanyols perquè així poden seguir comptant amb els nostres diners. Ens enganyen apel.lant a un sentit de la solidaritat fals, perquè la solidaritat la pràctiques amb qui tú vols, no amb qui t'imposen (això no és la solidaritat). I jo no vull ser solidari amb algú que em maltracta, prefereixo ser-ho amb països del Tercer Món als que els hi cal més i, a més, segur que ho valoren, o amb les classes més necessitades de la nostra societat. De totes formes, si seguim així el que passarà és que hauran de ser solidaris amb nosaltres...

No ens estimen i fem el ridícul cada cop que intentem anar a l'Estat a explicar com som, perquè no ens volen escoltar. Quant de temps ha hagut de passar perquè ho entenguéssiu? Bé, hi ha alguns que encara no ho entenen. Ens maltracten dia rere dia i els nostres representants polítics i econòmics no hi planten cara per no perdre les seves cadires i qüotes de poder i per no perjudicar els seus negocis.

Però aquests polítics s'han trobat amb que la societat civil els ha adelantat. El grau de presa de pèl és tan gran, que fins i tot el poble, adormit després de molts anys d'anestèsia, es comença a despertar. I els uns i els altres comencen a veure que o canvïen de discurs -en uns casos- o passen de les paraules als fets -en d'altres- o això se'ls escapa de les mans. Tot i això, en el cas dels dos partits majoritaris al Principat, m'agradaria veure si la situació política fós a l'inrevès i els que governen estiguessin a l'oposició i els de l'oposició governessin, que haguessin fet dissabte...

I en aquesta situació és indubtable que les CUP guanyen terreny. Fins i tot 'El Periódico' comentava en la seva edició el nombrós número de gent que hi havia darrere de la pancarta 'Tirem pel dret, independència', de la Candidatura d'Unitat Popular. Però no només per ser més o menys independentistes, ecologistes o d'esquerres, sinó també perquè la nostra forma de fer política és diferent, el nostre model de societat és diferent, i la nostra manera de fer i dir desperta il.lusió, perquè és diferent de la de la resta i, com a mostra, si les pujades de sous dels polítics són excessius, ho diem. I, si parlem estrictament de la protesta d'ahir, no només denunciem el desgavell de les infraestructures i de l'espoli fiscal que estem patint, sinó també un model -com és el del TAV- basat en els interessos d'uns pocs que passen per sobre dels de la majoria.

En qualsevol cas, esperem que això no hagi estat només un capítol aïllat, ans el contrari, i que la societat segueixi endavant, portant la iniciativa tant en el tema nacional com en d'altres com el social, l'ecològic,... Que cada dia més la gent participi més en el teixit associatiu de les seves viles i ciutats i planti cara a aquest capital que passa per sobre de les persones. I que no s'aturi fins aconseguir el que ahir reclamàvem, el poder decidir. El decidir sobre les infraestructures avui, sobre la independència demà (no demà passat, demà).