Orfes de referents polítics al país

Les últimes enquestes d'opinió mostren que cada dia hi ha més persones independentistes i/o sobiranistes. El 9-M ha donat com a resultat que menys vots independentistes i/o sobiranistes.

Hi ha molta gent treballant en moviments socials, ecologistes, plataformes unitàries en defensa del territori, etc. però el partit més teòricament d'esquerres de l'arc parlamentari també ha baixat clarament en número de vots.

Hi ha especulació, problemes d'infraestructures, problemes d'accés a l'habitatge, cada cop les famílies arriben pitjor a final de mes, el país pateix un espoli fiscal brutal any rere any, hi ha hagut grans manifestacions de protesta reclamant més autogovern i un millor finançament,... Però així i tot no només no hi hagut cap partit que hagi pogut capitalitzar (quina paraula més 'maca') el descontentament enfront davant de tot això sinó que a més tots ells han perdut vots. I no serà per falta de motius...

Quin és el problema doncs? Bé, no és un de sol, és la suma d'uns quants. Alguns d'ells importants, sobretot en el cas dels partits que han presumit de ser alternatius o de ser més radicals (s'haurien d'aplicar el lema de 'fets, no paraules' d'un bon amic seu). Està clar que per tocar una mica de poder fan de la renúncia un costum i actuen com els altres partits; de forma que molta gent es desil.lusiona amb els polítics, ja que els veu a tots iguals.

Igualment, les formes d'atuar són similars a la de la resta dels partits tradicionals -el caràcter assambleari d'Esquerra seria l'excepció-, les idees sempre van de dalt abaix (de la direcció cap a les bases, cap als militants) i els sous se'ls pugen bastant -en alguns casos de forma escandalosa-.

Amb aquesta situació, hi ha una gran massa de persones desil.lusionades i orfes de referent polític al país. I és que com diu la cançó del Lluís Llach "no era això pel que varen morir tantes flors, pel que van plorar tants anhels, potser cal ser valents altre cop i dir: No, amics meus, no és això".

Esperem que aviat es consolidi una alternativa real, valenta, independentista i d'esquerres, que passi de la paraula al fet, que qüestioni aquest injust sistema i que lluiti per canviar-lo (com un dia em va dir l'Esther no confondre anti-sistema amb anti-aquest sistema), que no fagi de la renúncia bandera, que intenti acabar amb certs privilegis -per exemple que els polítics no es puguin posar els sous que vulguin-, que permeti que les propostes puguin anar d'abaix adalt i que potenciï de veritat -no amb pedaços- la democràcia participativa.

Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) ja fa anys que lluiten per mostrar-se com aquesta alternativa. I, sobretot després dels resultats obtinguts a les eleccions municipals de fa un any, en alguns ajuntaments ja ho són. Però encara queda un llarg camí a recórrer perque ho siguin arreu dels Països Catalans. Esperem que en aquest camí no apareguin molts esvorancs, tot i que segur que a mida que vagin creixent segur que hi haurà interessos (i molt poderosos) en crear-los...