Obsessionat amb la CUP

La seva obsessió amb la CUP el va fer perdre els papers. El regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Molins de Rei, Víctor Puntas, va fer un discurs dur d'atac frontal contra la CUP al passat ple, quan es discutia una moció d'aquest grup que demanava deixar sense efecte l'increment de sous dels polítics i de les retribucions dels partits aprovat el 2007. No té gaire sentit que la moció sigui sobre un tema i ell parli del que fa o deixa de fer la CUP, de les bondats d'Esquerra i de les maldats de la CUP. Aquest debat es pot fer, però allà no tocava, i mostra a les clares que no es va saber controlar. El que va dir ho podeu consultar al seu blog. I la resposta del regidor de la CUP, l'Àlex Maymó, la teniu aquí.

-

No entraré gaire en el discurs del sr. Puntas, ja que es desqualifica en sí mateix, i l'Àlex ja el contesta prou bé. Només afegiré que a la CUP de Molins no hem fet repartit encara enganxines (tot i que no hi ha cap problema en fer-ho i potser algun dia ho farem, hi hauria algun problema?), ni tampoc hem donat globus als nens i nenes, com altres sí que han fet... I que abans d'atacar-nos dient que fem demagògia, que consulti el diccionari, que diu que és "la política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables". Penso que demanar que no es pugin els sous entre un 34 i un 128% els sous i retribucions dels polítics i dels partits no es fer demagògia. Potser aquesta opinió no li agrada, però que no li agradi no vol dir que sigui demagògia, oi? Perquè no pujar-se els sous d'aquesta manera no crec que sigui una promesa o programa d'acció impracticable...

-

Però la simpatia del sr. Puntas -i d'algun altre dirigent d'Esquerra- per la CUP ja ve de lluny. No li va fer gràcia que ens presentéssim a les eleccions. És perfectament comprensible, veia una opció política que li podia restar vots. A partir d'aqui però ja va anar desprestigiant la CUP, i una persona ens van comentar poc abans d'iniciar-se la campanya que des d'Esquerra els hi van dir que 'aquests no treuran més de 30 ó 40 vots'. També recordo un debat al Fòrum XXI on es reia del company de la CUP allà present. Segurament estava convençut que la CUP no treuria cap regidor a l'Ajuntament i les seves aspiracions era de treure'n cinc. Finalment Esquerra en va treure tres i la CUP un. Què hi farem!

-

Des d'aleshores diversos episodis han posat de manifest que no pot amb nosaltres. Hi ha qui no pot amb els pèsols o amb el pebrot, i a ell li passa amb la CUP. Per part nostra no hi havia inicialment cap sentiment contrari cap a ell o el seu partit, només punts de vista diferents sobre molts temes, i els mateixos o semblants sobre molts d'altres. Igual que amb la resta de partits. Però ell ho té com un tema personal i sembla que s'ho miri com un o ells o nosaltres.

-

La moció, com estava cantat, va ser rebutjada amb els vots d'Iniciativa i Esquerra, Esquerra i Convergència i Unió. El debat va ser tens i l'Àlex recorda que fins i tot l'alcalde Ivan Arcas (IiE) el va comparar amb Blas Piñar. La defensa de l'espectacular autopujada dels sous dels polítics per part del número 1 d'Iniciativa i Esquerra gira en part en dir que durant el franquisme només manaven els rics i que un dels guanys de la 'democràcia' va ser el que la gent d'esquerres pogués ser-hi a la política, perquè els polítics cobraven diners. Però el tema no és si els polítics han de guanyar o no diners, això ningú ho discuteix, sinó si ha de ser molt superior o no al de la resta de treballadors, en general, i si se l'han de pujar entre un 34 i un 128%, que era en concret el que qüestionava la moció. I això també són coses diferents.

-

Però tornant al sr. Puntas, dirigent "d'un partit seriós i de govern", esperem que es millori de la seva obsessió i que no pensi tant en la CUP. Té tot el dret a estar en contra del que diu o fa aquest partit, només faltaria, però és important que no s'hi entesti. Potser el que més li molesta de tot és que l'hagin avançat per l'Esquerra...

La 'democràcia' europea no l'atura ni els vots de la gent

Els dirigents de l'UE ja fa temps que van decidir que faran una 'constitució' per a tots els estats membres peti qui peti, i agradi o no agradi als seus administrats. D'això en diuen democràcia. Primer va ser la 'Constitució Europea'. Tot i que els governs dels països de l'UE van dir que aquest text venia a ser la panacea per al territori i que era absolutament necessari, els i les habitants de França i Holanda van dir que 'no' al text i el projecte de constitució va ser avortat.

-

Com que els 'nostres' dirigents són molt demòcrates, van decidir que s'havien de canviar algunes comas al text, que se li hauria de dir 'Tractat de Lisboa', i sobretot no tornar a fer un referèndum no fós cas que la població el tornés a tombar. Només Irlanda va dir que consultaria als seus habitants. I vés per on, els irlandesos han dit que no volen aquest text.

-

Ràpidament els mandataris europeus s'han afanyat a dir que cal seguir amb el procés de ratificació i que una minoria no pot aturar el desig de la majoria. Impagable el Zapatero -un cop més- dient que el no irlandès és una "mala notícia que cal respectar, de la mateixa manera que els irlandesos han de respectar la majoria dels europeus".

-

I jo em pregunto, perquè no fan la consulta a la resta de països i no s'ho maneguen tot entre ells als parlaments dels estats? És que tenen por que no tiri endavant? Per què diuen que és una minoria la que és contrària al tractat: Han fet un referèndum i l'han perdut. Dir que un país ho aprova perquè ho ha aprovat el seu parlament és fer trampes al solitari, perquè a les eleccions generals dels països no es va votar una norma tan important com aquesta, es van votar partits polítics que, a més, no es van posicionar sobre aquest text en concret. I clar, amb els canvis que han fet al projecte de constitució europea segur que s'aprovaria a França i Holanda, que ja van rebutjar aquell text, oi?

-

El tema és clar: Fan unes lleis per a que segueixin manant els de sempre, d'esquenes al poble, però volen dir que ho fan d'una manera legal i democràtica. Però vaja, que no tenen manies i, si la gent necessària no aprova el que volen, li canvïen quatre fomalitats i s'ho aproven ells. I si tenen la mala sort que a l'únic país on la població pot votar aquest text que ha de marcar el funcionament de la UE el text no s'aprova, sempre poden dir que els que han dit 'NO' són una minoria que no poden aturar el procés i el desig de la majoria (!). Un desig que els nostres gurús saben sense preguntar-ho... Ens diuen que això és la democràcia. En canvi, resulta que l'Hugo Chavez -acusat de dictador i populista pels 'demòcrates'- va fer un referèndum a Veneçuela, la població no li va acceptar uns canvis i ell no els ha aplicat.

-

Doncs perfecte, però que no ens fagin perdre el temps i aprovin el que vulguin, però que a sobre no ens vulguin fer passar pel que no són.