A vegades es parla que val la pena fer un pas enrere per a donar-ne dos endavant. Amb el tema de la democràcia al Principat i a tot l'Estat ha passat a l'inrevès: vam donar un pas endavant quan en Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 14 d'abril de 1931 i després n'hem fet dos enrere: el franquisme i la seva continuació, la monarquia borbònica.
-
Sembla mentida que un sistema tan retrògrad com la monarquia, que ja fa 77 anys van abolir al nostre país, el patim encara avui, al segle XXI. Un sistema ranci que no respecta els conceptes d'igualtat ni democràcia i que fa que algú visqui de les arques públiques i tingui tothom al seu servei, senzillament pel fet de ser fill de qui és, sense haver fet cap mèrit. Bé, l'actual rei espanyol ha arribat al tro, a més, per altres motius per molts i moltes coneguts i sempre silenciats pels diferents governs franquistes (uns temes) i post-franquistes (d'altres).
-
Encara queden alguns països monàrquics és cert, però és una evidència que cada cop en són menys. L'últim que s'encamina cap a una República és el Nepal. Fa uns dies es van celebrar eleccions al país i els dos únics partits que tenen opcions de guanyar ja han anunciat la fi de la monarquia. El líder d'un d'aquests partits ha dit que "sigui quin sigui el resultat final, hem obtingut ja una victòria històrica: desfer-nos del rei (Gyanendra) i que hagi de viure com un ciutadà normal". Bé, com un ciutadà normal no hi viurà segur,... però el que queda clar és que en aquest punt el Nepal, un dels més pobres del món, serà més democràtic i igualitari que l'Estat espanyol.
-
Els partits catalans i espanyols segueixen apostant majoritàriament per aquest sistema tan arcaic i injust. Els seus motius tindran, però que no ens vinguin dient ni que d'esquerres ni catalanistes. Fa gràcia a més, els comentaris de certs analistes que diuen "la monarquia no m'agrada, però ja ens va bé, perquè us imagineu tenir una república i que el president fós l'Aznar?". Un argument que fa riure perquè no demostra cap respecte cap a la voluntat popular (mai millor dit!) i perquè presenta al rei espanyol com si fós un defensor dels Països Catalans -quan tots recordem el "a nadie se le obligó nadie a hablar en castellano" o les seves crides a la "unidad de la patria"-. Potser els analistes es basen en que ell no ho volia dir, perquè com que segons la Constitució de 1978 ell no és responsable...
-
I parlant de ser responsable, el monarca va seguir al peu de la lletra aquest paper que li reserva la Constitució la setmana passada quan estava a la llotja del camp del Getafe veient el partit de la Copa de la UEFA entre l'equip local i el Bayern de Munic. Poques coses ha de fer a la vida, una d'elles el seguir el protocol. Bé doncs quan va marcar el conjunt madrileny el tercer gol es va aixecar i va gesticular, mentre el president del club seguia assegut com marca 'el protocol' i el 'fair play' a la llotja. Segurament el president del club bàvar devia pensar "Porqué no te sientas?"...
-
En qualsevol cas, si el president de la República espanyola fós l'Aznar o un altre -que segurament en el tema nacional, tot i que amb diferents formes, donaria els mateixos resultats- és el de menys. Crec que s'haurien d'abolir totes les monarquies, però el que a mi em preocupa és que hi hagi un president de la República catalana. Com ara fa 77 anys! I és que com deia a l'article anterior, s'ha de recordar el passat. El passat divendres ja ho vam poder fer al cine fòrum que va organitzar la CUP la pel.lícula 'Coronel Macià'. Va ser molt interessant i iniciatives com aquesta val la pena potenciar-les. I una bona manera de poder-ho recordar (i celebrar) seria que aquest dia fós festiu en comptes d'altres dies imposats com el 12 d'octubre, el 6 de desembre i el 8 de desembre.
-
Esperem que l'escena al balcó de la Generalitat -la del Macià, no la del Zapatero- es torni a repetir!!
-
Salut i República!!!
El 17 de març de 1861 es va unificar Itàlia -tret de Roma, que no ho va fer fins 3 anys després-, sota la Casa de Saboia. Victor Manuel II es va convertir en el seu rei. Ja fa molts anys que Itàlia va passar a ser una república, després de passar per un periode on els feixistes van manar.
Entrades
