Els objectius de l'Assemblea de Catalunya

Aquests dies es recorden les manifestacions de l'1 i 8 de febrer del 1976 organitzades per l'Assemblea de Catalunya. Només cal fer una ullada al comunicat de la 1ª Sessió d'aquesta organització -celebrada el 1971- per adonar-se del fracàs de la transició i de tota la feina que hi ha pendent.

-

Està clar que no s'han aconseguit alguns dels objectius com "el ple exercici del dret de l'autodeterminació" -no el tenim ni ple ni buit-, ni "l'accés efectiu del poble al poder econòmic i polític" -formal sí, però d'efectiu res de res-, i a més ja es limita el "dret d'associació" -recordem la llei de partits-.

-

Però també cal recordar que un dels nexes d'unió de les persones i organitzacions que van formar l'Assemblea va ser "la necessitat d' oposar-nos fermament a la maniobra continuista d' instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador". Això sembla que també està pendent... tot i que hi ha uns quants que ja no s'enrecorden.

-

Alguns objectius importants sí que es van assolir, negar-ho seria injust. Però que pel camí han renunciat a moltes coses, és evident. I moltes d'elles també són molt importants, com que molts dels franquistes -o dels seus hereus- segueixin al poder (Julia García Valdecasas, que s'ha mort aquesta setmana, era un bon exemple d'això). En Juan Antonio Samaranch n'és un altre. I n'hi ha molts més.

-

Un canvi principal que s'ha assolit és que uns quants dels que aleshores lluitaven contra el franquisme i les seves conseqüències ara s'han 'instal.lat' al poder (òbviament n'hi ha molts més que segueixen fidels o han sigut fidels als ideals fins al final -Xirinacs, per exemple-). I tot i que continuen recordant "romànticament" com van ser perseguits pels 'grisos', ara defensen i lloen els personatges i estaments que abans criticaven i titllen de "radicals" els que continuen defensant les mateixes idees.

-

I és que rectificar -agafats a la cadira- és de savis...