La nacionalitat i el dret a vot

Arran de la celebració a punts del Principat de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa de futbol, he tornat a donar-li voltes a un tema sobre el que fa temps en el que hi penso: Qui té dret a votar a un lloc? Tothom que hi viu o només els que es senten d'aquell lloc? Qui diu que un país, comunitat,... no hauria d'existir, o crema els seus símbols, hi té dret a decidir quelcom sobre ell?

-

La nacionalitat te l'ha de donar un Estat o l'hauries de triar tu segons el que tu sents? Aquí cal separar nacionalitat del que és ciutadania.

-

Segons el meu punt de vista, la nacionalitat és quelcom subjectiu, que té a veure amb el que una persona sent i ningú més que ella té dret a assignar-se-la. En el meu cas, jo em sento català, i per tant la meva nacionalitat és la catalana. Una altra cosa és que malauradament els Països Catalans siguin dins de l'Estat espanyol i, per tant, tinc la ciutadania espanyola. Però nacionalitat i ciutadania són temes diferents, tot i que alguns ens vulguin fer creure que són el mateix. 

-

I per tant considero que si no em sento espanyol, no hauria de poder votar a les eleccions espanyoles. Exactament igual que qui no se sent català/na, no hauria de poder votar a les catalanes, i qui no se sent andalús, alemany, canadenc,... tampoc a les del seu país / nació / comunitat, etc.

-

I no poder votar no vol dir no tenir dret a res. Simplement qui se sent d'un lloc hi pot votar, i qui no, no. A la resta d'aspectes de la vida, tots i totes iguals, mateixos drets i mateixos deures. I el tema del votar no és cap discriminació: dóna igual on s'hagi nascut, el color de pell, la llengua que parla, si és home o dona, si creu o no en ésser superior,... Cadascú tria què vol ser i ja està, no passa res. Fins i tot en el nostre cas, tot i que em costi d'entendre, si algú se sent català/na i espanyol/a, doncs que pugui votar a ambdues eleccions, res a dir. El que és injust és que algú que crema la bandera del lloc on viu (la foto és de l'any passat a Reus després de la victòria del R. Madrid a la lliga espanyola de futbol) a sobre pugui decidir sobre què ha de ser aquell lloc i quines polítiques s'hi han de fer.

-

El següent tema és saber com es demostra la teva nacionalitat (no la ciutadania, que això ja t'ho imposen les autoritats de l'Estat). Una opció seria que des de la Generalitat es fés un carnet oficial que no s'hauria d'imposar a ningú, que qui vulgués el pogués demanar. A nacionalitat cadascú digués la del país del que se sent membre: catalana, espanyola, búlgara, (o la doble nacionalitat que hem dit abans catalana i espanyola, o catalana i argentina...). I aquelles persones que es definissin, com a mínim, com a catalanes, serien les que hi podrien votar a les eleccions catalanes. I aquelles que es definissin, com a mínim, com a espanyoles, serien les que hi podrien votar a les eleccions espanyoles.

-

Potser hi ha millors maneres que les del carnet i no dic que aquesta sigui fàcil d'aplicar, caldria treballar-la, però em sembla que és viable i és una opció vàlida. És un plantejament democràtic: no se t'imposa una nacionalitat, tu la tries. D'aquesta manera s'acabaria amb quelcom molt injust, que és que gent que porta vivint molts anys a Catalunya i que odïa tot el que sóna a català pot decidir sobre el nostre futur, mentre que molts immigrants que acaben d'arribar i ja s'estan integrant no ho poden fer. Aquesta també seria una oportunitat per a aquestes persones. Perquè amb el lema aquell de "és català qui viu i treballa a Catalunya", que va dir l'ex president Jordi Pujol, jo no hi he cregut mai. Jo crec que és català/na qui vol.

-

I si algun dia -tant de bo- els i les catalans/es decidissim ser un país independent, doncs que ho poguem ser. I si decidissim seguir dintre de l'estat espanyol, doncs ho hauriem de seguir fent. 

-

Però en qualsevol dels dos casos, el que no perdria mai ningú, fós quin fós el resultat, seria la seva nacionalitat, el tenir reconegut el que ell/a vol ser.